Més de 300 espectadors/es allí congregats tinguérem temps de plorar i de riure. Ens remogueren els budells i gaudírem d’un espectacle, en definitiva, que ens llançava, finalment, un missatge de vida i esperança davant els darrers informes d’UNICEF sobre violència infantil.
Finalment aconseguiren el seu producte final, el producte final d’un projecte d’innovació que tenia com a major dificultat el treball en equip. I ho aconseguiren amb nota. I evidentment no sense dificultats.
Hem de donar-los l’enhorabona necessàriament. Volien canviar el món en cinc dies i ho han aconseguit. Han commogut les nostres consciències expressant i comunicant amb el seu cos. Activitat que no hi apareix als currículums de l’ESO. A més a més d’aquests valors que s’han treballat, també la comunicació amb el cos forma part d’aqueix currículum ocult que sembla ha de formar part de les seues vides.
“Si poden ballar junts i juntes, poden conviure junts i juntes”